1.Dispersió - El requisit previ principal
Pigmentss'han de distribuir uniformement com a partícules fines per tota la resina. La mala dispersió provoca una baixa intensitat del color, matisos, ratlles, taques i pot degradar significativament les propietats mecàniques del producte final. Això s'aconsegueix mitjançant tractaments superficials i equips de mescla d'alt-cisalla.
2.Estabilitat tèrmica - The Processing Foundation
El pigment ha de suportar les altes temperatures de processament de plàstic (per exemple, emmotllament per injecció, extrusió, normalment 160-300 graus). Els pigments tèrmicament inestables es degradaran, provocant un canvi de color i resultats inconsistents i de baixa-qualitat.
3.Resistència a la migració - L'indicador de qualitat
El pigment ha de romandre fermament tancat dins de la matriu del polímer. La migració fa que el color sagni, contaminant materials o parts adjacents, i apareix com una floració o sagnant. Aquesta és una mesura crítica de durabilitat i qualitat.
4.Efecte sobre les propietats del polímer - La línia de seguretat
Un pigment adequat no hauria d'afectar negativament les propietats físiques clau del plàstic (per exemple, la resistència, la flexibilitat) o els processos secundaris (per exemple, la soldadura). Per a alguns pigments inorgànics, s'ha de considerar el contingut de metalls pesants per complir amb les normes de seguretat i normatives.
En resum: seleccionar pigments per a plàstics requereix mirar més enllà del color i el cost. La dispersió, l'estabilitat tèrmica, la resistència a la migració i el seu impacte en les propietats del polímer formen un quartet indispensable per a l'avaluació, assegurant una coloració eficient, consistent i segura.
